Pasan lentos los días
y muchas veces estuvimos solos.
Pero luego hay momentos felices
para dejarse ser en amistad.
Mirad:
somos nosotros.

[Gil de Biedma]

Tot el greix amb el que Déu
m’hauria d’haver farcit els pits,
me l’ha posat als malucs.

Ens mereixem tirar-nos. No caure. Ni que ens tirin. Volíem un piset on veure Béla Tarr, invertir els estalvis en fitxes a La Perla, prendre molts Gelocatils i aprendre a cuinar per impressionar quan les riades d’amics i amants circulessin per la nostra comuna d’aire i amor. L’spleen baudelaireà. Volíem una utopia. Volíem Donosti. Però l’etimologia no enganya: una utopia és un no-lloc. Que mai no ens tornin a tirar.

[Josep]

deixa que entri el gos
a ensumar les misèries de la casa.
que bordi quan olori l’olor gastada
de la roba,
que bordi quan localitzi cabells blancs
flotant per l’aire,
que bordi quan la pols que ronda
les cambres mortes
li enteli la vista i li dificulti els passos,
que bordi quan detecti endolls
precintats
i làmpades amb bombetes foses,
que bordi quan topi amb la memòria,
quan trepitgi
la rajola que amaga un feix de rostres,
que bordi i que s’espanti
quan escolti
les corredisses dels espectres,
quan trobi ombres adherides
a les parets
i crits enganxats al sostre,
que bordi quan s’apropi a la tomba
on dorm la pena
i que calli de cop i es deixi emportar
quan la pena es desperti
i l’arrossegui

esperar a la muerte puede ser perfectamente
apacible
Charles Bukowski