El metge
em diu que no hi tinc res a la cama, que surti
d’una puta vegada
de la consulta, que ja n’hi ha prou
de fer-li perdre el temps.

No sents
com el genoll
crida mort?
-li xisco.

M’obre la porta i em fa fora.

Camino coixa.
.

Només jo sé la pena que arrastro.

Si a algú li atrau la idea de veure’m vomitar, aquest dijous dia 8 de maig estaré a les 8 de la tarda a la llibreria Alibri (Carrer Balmes, 26) amb la secta de LaBreu Edicions fent l’espectacle del recitar endins parlant cap enfora. El plan és aquest:

Joan Todó 6,30 pm
Pau Vadell 7 pm
Joan Vinuesa 7,30 pm
Anna Gual 8 pm
Jordi Vintró 8,30 pm
Francesc Gelonch 9 pm

Seré l’unica dona que s’esgarraparà a l’escenari. No hi falteu, promet sang.

- Hay muchas poetisas?
- Decirles poetisas queda un poco gacho -dijo Pancho.
- Se les dice poetas -dijo Barrios.
- Pero hay muchas?
- Como nunca antes en la historia de México -dijo Pancho-. Levantas una piedra y encuentras a una chava escribiendo de sus cositas.

[Roberto Bolaño, Los detectives salvajes]

Ja està, roba fora i a sobreviure sola, com un putu bebè nu a un costat de la carretera a ple hivern, mig mort de tot, lluitant contra la ràbia dels que l’han deixat tirat i dels que passen pel costat sense emportar-se’l.

Amb el síndrome d’abstinència
al cos, només les hienes em ronden.

No et diré el que penso,

que em moro de ganes de sentir-te al darrere, de tirar-me d’esquena i que m’agafis al vol, a un pam de terra.

torna ja que no vull ensopegar amb més homes que joder que et tinc a tu que no vull convertir-me en cargol i anar deixant baba en testicles aliens que joder que et tinc a tu a tu que et transparentes en el cos amorf dels homínids que se’m freguen a la discoteca a tu a tu i al fàstic de la suor del sac de carn que em tira els trastos a tu i a les paraules estúpides dels que volen portar-me al llit a tu et tinc a tu que de cop un dia vas i deixes de ser-hi i jo et somio et penso em llepo em mossego les ganes el desig la merda de vida que em queda i em dic que joder que et tinc a tu

Curtmetratge enregistrat al Mercat del Guinardó un mes abans del seu enderrocament. Amb treballs com aquest encara em reneix l’esperança d’haver triat la carrera correcta.

Escales, camins on tan sols veus el que hi ha immediatament davant o immediatament darrere. Per a guaitar més, t’has d’abocar al buit.

[L’home manuscrit, de Manuel Baixauli]

No hi ha res que em faci més mal que adonar-me que m’has acostumat a viure sense tu.

La sequera del cos
m’està esquerdant l’amor.

Escoltar música encorbada sota el llençol, passar-me l’assecador per la pell mullada, escriure un vers damunt el mirall entelat, moure’m per la ciutat en bici, seure en un parc i quedar-nos cecs de tant de sol, perdre la tarda fent un regal a mà per algú que no s’ho espera, embadalir-me observant els moviments dels cossos, comprar vestits per l’estiu que ja és aquí, saltar-me classes per anar a cafetejar fins que els del bar de torn ens facin fora, seure als portals dels pisos dels carrers estrets, llegir mentre no arriba l’autobús nocturn.

Crec que mai abans havia disfrutat tant dels moments petits.