Dia 179

¡Que carta, fue! Me encantó completamente. Empezó muy poética, un ritmo encantado. Ahora me conecto por primera vez en casi cuatro días y pues recibí tu carta ahora mismo. Qué malo que no estaba conectado cuando tu la escribiste, para hacer un chat, para cuidarte en esa noche. La imagen de Coeur de Tangier cerrado, que ya no estamos nosotros, fue poderoso. Tu historia de Guerín es como una ficción, que puedo creer pero que está al extremo del que puedo creer. Una locura. ¿Entonces no fueron para Chaouen, fueron para Fez? Mucha suerte para todo el resto del ciclo. Bueno, estoy en la casa del hermano de un compañero de mi año en el colegio, de Tulsa, que vive ahora en Olympia, Estado Washington, un poco al sur de Seattle. Él es más joven que su hermano pero es más amigo mío. Me trajo a la playa ayer por la tarde y fuimos a surfear en el océano Pacífico que no es pacífico. Traté la tabla largiiiiiiisima (3.4 metros) pero sólo me levanté de pie dos veces. Fue mucho más frío que Tanger. Me fui a reclamar mi Jeep a Anacortes y mi guitarra (la guitarra española que toco normalmente), y ví las cosas que tengo todavía allá. Jason, mi amigo el acordeonista, me vino a buscar en el aeropuerto cuando llegé el viernes a la una de la madrugada (dormí en el Aeropuerto de Barajas, pasé un tarde en Jamaica Queens, New York City, y mi govierno me robó medio kilo de jamón iberico que compré en el Museo del jamón en Madrid). Me duele mucho por eso. La pierna está bien. Llevo mi cosa de neopreno y la cuido cuando voy a bailar con los hippy music teachers. Mi clase es muy divertida y a veces ridícula. Hacemos un baile para producir energía que se llama Brain Dance y jugamos muchos juegos de música con canto y movimiento. Es perfecto para mis preparaciones del año que viene pero la gente es muy cómica, como la película Waiting for Guffman. Todos los días, 9 a 5, es mi horario hasta el 10. Me extraño hablar en castellano, me extraño las vistas de Tanger. Pero esta bien pasar tiempo en el noroeste de América sin lluvia y con trabajo, tranquilo. Quiero hacerlo todos los veranos. ¿Si paso por Barcelona en agosto puedo pasar unos días contigo? ¿Hay espacio? Dime si es posible. ¿Y qué aerolínea tiene los vueltos baratos de Barcelona a Tanger? Bueno, hablaremos en eso pronto, ¿vale? Oh, conocí un cubano-americano en Nueva York que me dijo que tengo acento español. ¡Es culpa tuya!

Dia 176

Un món em veu -el més vast
de tots els móns per mi-
I sóc jo mateix

W. Whitman

Dia 175

Oliver, ¿llegaste a algún sitio civilizado? ¿Te dieron muchos abrazos? ¿Reconociste sus caras cuando venían hacia ti? ¿Abres los ojos bien fuerte para ver todos los detalles? Cuantas preguntas. Hoy pensé en tu rodilla. Me gustaría que salieran flores de ella y que te comieras los pétalos y que todo el dolor terminase. Qué bien si te curaras comiendo flores. Qué bien si te curaras. Espero que estés mejor. Que la rodilla te dé una tregua. Espero también que los paisajes te acojan. Que tu América te quiera tanto como tu la quieres. Que brille el sol todas las mañanas. Que no te falte de nada. Bebe lo imbebile y baila como un loco y toca música hasta muy muy muy tarde, y haz locuras, por favor, que yo aquí no puedo, que yo aquí vivo a medias, ya sabes, sin toda la libertad que me gustaría tener. Este vacío es más fuerte desde que te fuiste, que ya no queda nadie, que estamos muy solos J. y yo, sin ti, sin los otros, que han regresado todos a sus países y los que quedaban en Tánger se han ido de tour por Marruecos para ir a varios festivales de música. Y ya nos ves, nosotros dos, sobreviviendo en esta ciudad-pueblo-barrio, intentando pasar las horas entre el calor y la soledad y este ruido en la cabeza que quiere hacernos explotar, que quiere hacernos odiar todavía más este sitio de opuestos. Me faltan abrazos y me sobran palabras. Me sobran terrazas cuando estoy sola. Me sobran noches en esta cama vacía de este piso sucio de esta calle fea. Pero no pasa nada. Siempre hay una solución, siempre hay una respuesta. Una sola respuesta. La respuesta. Hoy, por ejemplo, sin ir más lejos, el hombre que vende dvds piratas en la esquina de mi calle me preguntó si eras mi novio. Le respondí lo has descubierto demasiado tarde. Demasiado tarde. Como ahora mismo: hace unos minutos M. me envió un mensaje diciéndome que ella y J. estaban en Coeur de Tanger. Fui ahí pero la puerta de abajo estaba cerrada. Tuve la sensación que como ya no estamos nosotros, ya no van a abrir nunca más. Nunca había visto Coeur de Tanger cerrado. Me sorprendió. La llamé y le pregunté dónde estaban. Me dijo que se fueron a su casa a comer pizza y mirar series. Como no me apetece mirar la tele, hace demasiados meses que no lo hago, he regresado a casa, a mi agujero sin tele ni radio ni internet ni nada parecido. Y aquí estoy. Sin plan B para mejorar esta noche de domingo. Sin tu casa para refugiarme, sin tu barrio bonito, sin tus ventanas abiertas al mar, la de la cocina al Mediterráneo y la del salón al Atlántico. Y aquí estoy, en plena noche, metida en mi apartamento perdido dentro de la medina, comiendo un trozo de pizza que compré en la calle y escribiéndote con Live at dearborn house volando en el aire, haciéndose sitio entre los mosquitos. Te escribiría una carta larga, mucho más larga aún, quizá sin punto final, quizá sin despedida, quizá sin un adiós, que no me gustan. Una carta sin final, una carta con infinitas palabras que nunca podrías terminar de leer. Per no. Sólo decir: disfruta todo lo nuevo y recuerda lo viejo, que para eso estamos, que para eso estoy. Te deseo lo mejor estos días. Mantenme informada. Your puck-duck.

Dia 112

Torno cap a la ciutat de pas, perquè els destins són Casablanca o Rabat o la turística Marraqueix però Tànger no, Tànger és un ah, sí, la vi por la ventana del autobús o no fuimos, que nos dijeron que es demasiado peligrosa, con todos los niños esnifando cola por la calle y queriendo pasar ilegalmente a España. Així que torno cap a la ciutat que no coneixeu a retrobar-me amb tot el que enyoro: el suc de fruites de les vuit del matí a la terrassa del Cafè Central, el sol africà inundant l’habitació de claror blanca, les classes particulars de darija, l’àrab que es parla al Marroc, i les nostres serioses dificultats per pronunciar alguna cosa intel·ligible, que la veïna em saludi amb un efusiu salam alécum quan ens trobem les dues penjant roba al terrat, el despatx, les festes matinals al despatx i el CCCC: Cicle de Cinema Català Contemporani que s’està engreixant gairebé de manera tan exponencial com els nostres cossos, anar a comprar el menjar a les parades de la Medina i regatejar per tot i sentir-me orgullosa al veure que ja he assolit un bon nivell i que em fan cas i que em tracten com una nativa, les converses sobre el Barça amb els conductors dels petits taxis i fer-los creure que sé de què parlo quan en realitat no controlo ni la classificació, els tajins diaris a la terrassa de Darna i l’alegria de saber que ens surten de franc, la buvette de la Cinémathèque i els marroquins tan poc marroquins que hi passen la tarda, el cus-cus irrenunciable de cada divendres amb el seu pollastre i les seves verdures multicolor que de tan bonic sap greu menjar-s’ho, les birres obligatòries cada vespre d’entre setmana a algun local de mala mort amb un grapat de nacionalitats disperses amb un únic denominador en comú: haver triat la ciutat per la qual ningú apostava, i jo què sé, que em vinguis a buscar per sorpresa a la feina o que m’ataquis inesperadament per l’esquena mentre passejo distreta pels carrers cèntrics i que anem a casa teva perquè l’aire de l’estret ens hi porta i que xerrem hores i hores asseguts al terra del menjador i que t’expliqui aquesta cosa rara que és Catalunya i que em somriguis i em parlis dels boscos que hi ha a Oklahoma i de l’olor que fa Tulsa quan hi plou una setmana sencera i que se m’enganxi la son a les parpelles i que te n’assabentis i em cantis amb l’acompanyament de la guitarra fins que em caigui el cap plàcidament i m’adormi i que la vida, en definitiva, sigui això: un no planificar la felicitat i que t’arribi i que no te la puguis treure de sobre.

Dia 99

Pendant 6 mois, du 2 janvier au 30 juin 2009:

Lundi

Mardi

Mercredi

Jeudi

Vendredi

Dia 100

Fer-vos creure que he crescut, que ho entenc tot, que visc sabent el que faig. En realitat, negociar amb el llagrimal cada matí perquè no actuï en públic en el moment menys pensat. Agrupar tot el que no he estat i pujar-ho a l’avió, camí cap a tot el que no seré.

//

Vull escriure en un paper aquestes sensacions noves de mirar al cel africà i entendre-ho quasi tot, perquè tot no pot ser però quasi sí que és possible i ara, havent-me impregnat durant tres mesos d’aquesta lava de colors i olors exòtics que baixa pels carrers de Tànger, sento que estic ben a prop de saber per què vaig triar el que ara visc, però res, el que em surt és quelcom codificat per lletres que no volen dir ni un terç del que tinc a dins. Poder dir sense haver de triar les paraules, poder donar forma sense haver de nombrar. Quanta misèria la dels que no sabem expressar-nos.

//

Sentir-me sola per ser-ne conscient, que a la vida només hi sóc per col·lisionar amb vosaltres, però mai fusionar-me, mai junts del tot, mai per sempre ens tindrem l’un a l’altre i mai res fins a la mort. Sentir-me lluny per ser conscient d’aquest no-lloc en el que visc, sense parets per decorar, que en dos mesos ja hauré fugit, que en cinc setmanes ja hauré marxat, i un altre cop cremar una casa i un altre cop canviar de nom i un altre cop fer les maletes i abandonar-vos quan es fa fosc. Sentir-me quieta per adonar-me que l’exili real és l’interior i que la cima és la base i que la muntanya que escalo és un cercle viciós, ple de pedres, ple de trampes, ple de talls per tot el cos. Sentir-me viva i tenir la certesa que quan torni d’on vaig marxar no em sentiré com a casa ni em sentiré com abans perquè les coses que ara visc sumen en totes direccions i és camp a través el camp de batalla i les fletxes arriben on acaba l’horitzó.

//

Hi ha coses que se m’estan escapant de les mans. De les mans que no tinc, vull dir. De les mans que escric perquè siguin. Perquè tot el que escric algun dia serà, serà palpable, vull dir, palpable amb les mans que naixeran d’un escrit i es faran veritat, com tot el que et dic i que encara no puc tocar perquè visc en el càstig de no haver sabut deixar anar a temps un ocell que se’m va morir asfixiat entre els palmells. I aquí estic, destinada a reconstruir-me en un continent estrany, aprenent a no agafar, a no posseïr, a no estirar-te de la carn.

Dia 87

Dia 73

Simona, Hicham, Zak, Lisa, Simo, Hassan, Alex, Aziz, Bianca, Zied, Eva, Fructuós, Maribel, Clara, Isabel, Karan, Jolinda, Julie, Abdel-Mohcine, Léa, Yto, Sean, Paul, Omar, Abdo, Ana, Sarah, Mayssae, Alami, Fàtima, Zohra, Suaf, Zineb, Oliver, Fertah, Mohammed, Little Simo, Si-ham, Lamia, Maribel, Josep, Helena, Ismael, Reda, Safia, Shifa, Youssef, Carles, Jackie, Mustapha, Jy-ah, Khalid, Othman, Anna, Khaoula, Louise, María, Nadir.

Dia 71

El dit petit del peu esquerre encara continua infectat. Cada cop que em trec el mitjó per parlar-li el noto més pansit. No vull que passi com el problema que vaig patir el mes passat amb el dit de la mà, que més que el d’una humana semblava una pota d’elefant. Si m’animo potser deixo de mutilar-me, compro aigua oxigenada i el salvo a temps.

//

Al gimnàs, a la classe d’spinning, he vist coses molt extravagants. Les dones marroquines baixen de la bici quan menys t’ho esperes i s’agafen entre elles i comencen a dansar, mouen el ventre centrifugant-lo i els malucs se’ls hi disparen de manera al·lucinant i la profe també s’apunta al carro i ja no hi ha qui les pugui calmar. Llavors ve quan remunten la pedalada i es cansen i s’animen entre elles movent la llengua a l’estil bereber, i entre tot aquest batibull jo les imito i els sons que em surten no estan pas malament. És això emmotllar-se al país que t’ha tocat viure, és això adaptar-se a una nova realitat, cada matí, a dos quarts de nou, em converteixo en una marroquina moderna que va al gym per treure’s el vel i gaudir de la llibertat.

//

A les tres de la matinada, tornant del London Pub, ens vam topar al Boulevard Pasteur amb una boda marroquina i com era d’esperar vam afegir-nos al sideral de ballar al ritme dels tambors i les trompetes i els cants regionals que vam seguir per tota la ciutat fins ben entrat el matí. Quina festa cada dia quan els plans es redueixen a despertar-se i deixar-se emportar.

Dia 70

Et tu seras dans le livre
Edmond Jabès

Dia 65

Visite ton coeur souterrain
Voyage sur les lignes de tes mains
Anne Hébert

Dia 64

La vida marroquina és un no parar d’esmorzar amb un i dinar amb uns altres i acabar en un restaurant sopant amb algú que t’has trobat per casualitat mitja hora abans. Per culpa d’aquest ritme vertiginós que té pinta d’irrefrenable, no és d’estranyar que el meu cos hagi incorporat en dos mesos cinc quilos a la zona pèlvica a causa dels tajins i les baisares i les harires i els cus-cus i els pastissos i pastissets que et compres només per mig euro cada dia per berenar. Si a això li sumem que em passo les tardes als cafès contemplant sedentàriament el que passa a l’altra banda dels finestrals i que en aquesta ciutat mai a la vida s’hi ha vist una planxa, el resultat ens dóna que ara estic buscant desesperadament un lloc on poder cremar tot aquest terrabastall alimentari. Després de recórre’m el casc antic de Tànger i la part nova i la perifèria i encara més enllà, em trobo amb què com a regla general els gimnasos estan destinats exclusivament als homes i només els dimecres i els divendres tarda tanquen per tal que les dones, pagant una quota superior a la masculina, puguin anar-hi a fer quatre abdominals. Així que no sé ben bé com abandonaré la meva nova silueta d’elefanta tan de perfil de bellesa ideal pels d’aquí però no per la gent catalana que m’ha de reconèixer al tornar. Per distreure’m i oblidar aquest mal tràngol que estic passant, m’he apuntat a classes particulars de darija i els deures són aprendre’m l’alfabet àrab i esforçar-me en treure dels pulmons sons que mai abans havia pronunciat, com el de la k que ha de ressonar per tota la caixa toràcica o el de la h estranya que encara no sé ben bé d’on m’ha de sortir ni si algun dia per casualitat el meu cos el crearà.

Dia 62

Per tal d’estalviar-me el psicòleg, que són molt cars i no hi confio gaire, continuo escrivint poemes, a veure si m’entenc d’una vegada. Aquests, però, es queden ara fent arrels en una llibreta amb línies horitzontals que m’ajuden a escriure recte. N’hi ha tres que ja tenen la forma d’un petit arbre. Les branques d’un d’ells surten pels marges del paper.

Dia 61

Dia 57

La festa de carnaval ha estat un èxit absolut. El Josep i jo, les petits espagnols, som els amfitrions oficials de les mogudes que es fan per aquí amb la gent marroquina políglota i amb la gent internacional extravagant i ja ens veus amb 40 persones cinèfiles dins del pis saltant-se a la torera la interpretació del personatge escollit: Grouxo Marx amb el bigoti penjant de la galta i Bridget Jones i Che Guevara petó amb llengua dels llargs i M de Fritz Lang i Eduardo Manostijeras rient histèricament per culpa d’un acudit del Joker i la Raimunda de l’Almodóvar i El Padrino, que preparen torrades amb brie a la cuina amb l’ajuda del de Men in Black i, mentrestant, al menjador, Pierrot le fou fotent-li mà al de la Naranja Mecánica, que es deixa tocar. El premi a la idea més original l’han compartit l’andalusa, que ha anat d’ombra de Psicosis i la mallorquina, que ha decidit interpretar el paper de les flames de Farenheit 451 i se li dóna prou bé. Com cada cap de setmana, acabar la festa en un prostíbul, que són els únics llocs que no tanquen a mitjanit. Saludar al porter que ja ens té fitxats, entrar i trobar-se amb la pista de ball al centre del local i les noies ballant pels clients asseguts al voltant i nosaltres, que ens tirem com sempre a la zona d’exhibició i què coi, entregar-se de ple a la música marroquina, aixecar braços, sacsejar malucs, mirar al cel, ballar sota les llums de neó i anar a dormir a les tantes amb el cos rebentat i amb la sensació estranya de viure alguna cosa gran.