Homeòpata

4 March, 2010

Coses que m’agraden que no diré perquè són meves, com la planta nova que rego per un motiu no evident, que tot significa i tot té un revers i tot arriba al seu moment, com les agulles que em clavaran demà i que van dirigides a un punt fosc que ni jo em sé. Amb el temps, i amb la tranquil·litat dels cossos ja macerats, no ens farà mal conviure amb el saber que hi ha més portes que panys.

2967, vagabunds buscant camins dins d’un pou

19 February, 2010

29674

29673

29671

296712
29675

29676

29672
296722
296713

29679

296720

296721

Data: dijous, 18 de febrer de 2010
Hora: 20:00
Lloc: Bar Bibop
Adreça: Rambla de la Generalitat,30-32
Ciutat: Sant Sadurní d’Anoia, Spain

Alè

16 February, 2010

leonard
Alè #1

marrakech
Alè #2

Oh, the little things!

4 February, 2010

31 de gener de 2010 4:03
[...] You are such a poet, in most everything you do. It’s lovely. I feel ashamed of how self-conscious I am of my Romantic impulses that I prevent myself from being poetic at most times. Yours is natural, humble, and fitting. Did I tell you that I was scared when I heard you were a poet? In Seattle, I dated a poet once, whose work I don’t find interesting or genuine and it really got in the way of the relationship. I was very happy to read your work and like it so much. I’ve tried to translate it into english but it just doesn’t work, at least not for me. Anyway, I enjoy your emails. [...]

Bledes i cols

4 February, 2010

Al desembre del 2008 arrastrava dos morts amb mi. A veure si s’entén d’un cop per què vaig plorar al recital. El més atravessat dels dos va ser el més dur de pair però ha tornat i diu que això que se li mou són dos pulmons i un cor i que ja podem anar reconstruint. L’altre mort, però, no l’acabo d’encaixar i ara retorna i ara es desfà i ara soroll de tos a l’altra banda de la paret entrada la nit. A ell li faria il·lusió que hagi trobat el seu hort a googe maps. Vaig repetir-li desenes de vegades què era internet i que jo, de pel·lícules, no n’acabaria fent mai. I aquí estic, observant l’hort a través de la pantalla, ple d’unes plantes que ja no hi són. I tot ho arrastro. La vida, la mort, els nens-tauró que hagués pogut parir.
hort1

Època mentidera

30 January, 2010

Hay varios niveles de verdad y el llamado cinéma-vérité representa la verdad más rudimentaria y aburrida. Si pudiera, enterraría el cinéma-vérité. En mis documentales yo he ido contra él inventando cosas que no son verdaderas, sino que son verdades intensificadas. En El país del silencio y la oscuridad, Fini Straubinger habla de su primera juventud y la fascinación que siente al ver los rostros de los saltadores de esquí, con sus bocas abiertas como en un éxtasis o un grito, mientras vuelan por los aires. Ahora bien, todo eso es de mi invención. Yo le pedí que dijera ese texto, ya que ella no había visto jamás un saltador de esquí. Y sin embargo se trata siempre de un documental. No es una mentira, es una verdad intensificada.

.
Werner Herzog

Boba

28 January, 2010

Una mica mutiladeta després de xocar contra una paret anant en bicing per la capital, però què vols que et digui, si l’extratot que em dones fa que l’aigua oxigenada no piqui. Amb tu dormir quatre hores i pedalejar fent esses per Gran de Gràcia, amb tu frenar en sec un microsegon abans d’incorporar-me a Diagonal per adonar-me, revelació de les que espanten, que de cop i contra tot pronòstic les peces del transistor que ja creia mort encaixen.

Torna ja, Brigitte

25 January, 2010

mastegot3
mastegot2
mastegot1

Bull

19 January, 2010

Ahora sé que cada poema debe ser causado por un absoluto escándalo en la sangre. No se puede escribir con la imaginación sola o con el intelecto solo; es menester que el sexo y la infancia y el corazón y los grandes miedos y las ideas y la sed y de nuevo el miedo trabajen al unísono mientras yo me inclino hacia la hoja, mientras yo me despeño en el papel e intento nombrar y nombrarme.

.

Diarios, Alejandra Pizarnik

Cartografies

17 January, 2010

L’Ariadna Guiteras ha utilitzat el poema Teoria del caos per il·lustrar el seu darrer projecte, Cartografies, un treball bonic sobre les cicatrius que acumula el cos. En concret, i com ella explica:
.

Cartografies indaga en les cicatrius pròpies. Se centra en un dels intrusos que formen part de la meva identitat el qual ha anat deixant empremta durant els anys. Aquest intrús té nom propi: Vitíleg; una malaltia degenerativa de la pell on els melanòcits (les cèl·lules responsables de la pigmentació de la pell) moren, deixant de produir melanina (la substància causant de la pigmentació de la pell) a la zona on hi ha hagut la mort cel·lular. Així, la pell queda estampada per zones circulars blanques de diferents mides que es van expandint lentament.

Les causes de l’aparició d’aquesta malaltia encara no s’han descobert i els mecanismes pels quals es desencadena aquesta alteració es troben en procés d’estudi. Hi ha varies teories que volen explicar el mecanisme del vitíleg, una d’elles, i la que a mi m’interessa, és la psicosomàtica que es produeix per causa-efecte.

La teoria psicosomàtica creu que un dels factors desencadenants de la malaltia pot ser el trastorn dels sentiments, per decepció, menyspreu o pena que generen unes alteracions emocionals a la persona. L’ansietat acompanya a la malaltia produint més o menys melanina depenent del desequilibri emocional.

L’estat interior es reflexa i es manifesta exteriorment a través de la pell. Així, la pell es pot entendre com a un gran full en blanc que a poc a poc es va tenyint (en aquest cas destenyint) a mesura que el jo experimenta diferents sensacions. Aquests dibuixos a la pell es poden entendre com a grans jeroglífics de les diferents experiències traumàtiques que succeeixen al llarg d’una vida. O com a una gran carta de navegació on ha quedat gravada tota aquesta informació. Un mapa tatuat al cos.

.

cartografies2

cartografies1

.
Al final, un seguit de mapes topogràfics brutals.

4271039867_0595aa63e4_b

4271041673_1de9421fae_b

4271042515_792cd29062_b

4271785868_4bb1b931d3_b

4271788816_08634d6f18_b

4271789734_b28ee5326d_b

4271794760_b5f001ca7a_b

Epílogo

17 January, 2010

2. INT. NOCHE. COCINA
[...]

JONÁS

Tendrás tiempo. Habrá tiempo de sobra. Casi no tenemos nada aquí. Algunos libros, los discos.. Ya vaciaste la cocina hace unos años. Te llevaste casi todas las cosas útiles.

ELENA

¿Y el cuarto de Victoria?

JONÁS

¿Qué pasa con el cuarto de Victoria?

ELENA

Está lleno de cajas y de trastos. Absolutamente intransitable. El cuarto de los niños se convirtió en un trastero. Hace años que lo dejaste todo ahí y te desentendiste. Yo ya no me atrevo ni a entrar. (Piensa y cambia de tono) ¿Tú sabes lo que hay en esas cajas?

JONÁS

Imagino que.. libros. Los libros que no cabían en el apartamento. Y fotografías. Las muñecas y los juguetes de la niña. Y sus cuentos.

ELENA

No, eso se lo llevó hace años, cuando esperaba a Ismael. (Para un momento) Cada día entiendo menos a Victoria. Se ha convertido en una egoista petulante. Y eso me gusta, no creas. Me enorgullece. Es una mujer valiente. Y es el único modo de seguir en guerra. Pero su vida es tremendamente aburrida, ¿no te parece? El niño era su alegría. Y ahora, todo el día de médico en médico, y esos.. trastornos, o no sé qué. Ella ya no le quiere aunque sabe estar en su papel, y eso no se le puede reprochar. Pero me entristece el niño. Enfermo y.. cada día se parece más a su madre. Aquella Pascua que estuvo aquí, con nosotros..(se acerca a la mesa) Lo sentábamos aquí, ¿te acuerdas?. Dios mío, qué niño tan hermoso. Se agarraba a los barrotes de la cuna por la noche y me llamaba Abuela, abuela.

JONÁS

(Imitando a un niño pequeño)

Bela, bela.

Ambos ríen un poco.

ELENA

La última vez que lo tuve al teléfono me llamó Elena. Ya no soy su abuela, ni él es mi nieto. (Piensa un momento)En realidad no me apena tanto.

[...]

És crònic, el desgast

15 January, 2010

malalletra21
.
malalletra

Tontades d’algú dispers. Composició fotogràfica publicada al número 21 del fanzine Malalletra. Temàtica de la tirada: la natura, usos i abusos.

Mirad a los felices:

15 January, 2010

Mi hermana no escribe poemas,
y probablemente ya nunca se pondrá a escribir poemas.
Lo heredó de nuestra madre, que no escribía poemas,
y de nuestro padre, que tampoco escribía poemas.
Bajo el techo de mi hermana me siento segura:
el marido de mi hermana por nada del mundo escribiría poemas.
[...]
Los cajones de mi hermana no guardan viejos poemas,
en su bolso no hay poemas recién escritos.
Y cuando mi hermana me invita a comer,
sé que no lo hace con intención de leerme poemas.
Sus sopas son deliciosas y carecen de ocultos significados.
Y el café no se derrama sobre manuscritos.
[...]
Elogio de la hermana, Wislawa Szymborska
.
[...]
Muéstrame tu nada
que dejaste en herencia,
y reconstruiré un bosque y una autopista,
un aeropuerto, mezquindad, ternura,
y una casa desaparecida.
.
Muéstrame tu poema
y te diré por qué
no fue escrito antes ni después.
.
¡Oh, no, me has malinterpretado!
¡Quita de ahí ese ridículo papel
lleno de letritas!
[...]

Arqueología, Wislawa Szymborska
.
Una dona que resulta ser una gran dona em va enviar a Tànger Paisaje con grano de arena, amb una nota on hi deia, entre altres coses: En un moment donat, vaig pensar que la teva manera de fer servir els nombres s’assemblava a la de Szymborska, la gran poetessa polonesa que tant m’agrada. Per això t’he comprat aquesta antologia. La veritat és que no vaig trobar gaires referències numèriques, però l’impacte va ser molt gran. Pobre tapa de paper-cartró de la coberta, està pansida perquè vaig posar la magrana que em va donar el projeccionista de la filmoteca on treballava a la bossa on guardava el llibre i es va esclafar al damunt de la pitjor de les maneres. Paisaje con grano de arena y pulpa de granada, recordo que em vas dir somrient, amb accent americà, practicant el teu castellà, del tot adorable.

A la foscor #2

15 January, 2010

11-01-2010 00:36
COMUNICAT OFICIAL: El president del Comitè de Benvinguda al Barri li desitja molt bona nit.

27 hores

9 January, 2010


.
Va, cara-massapà, sortim a celebrar que els dos hem nascut el 16 d’abril i que a sobre ens agradem que fa por.

Pastiche

8 January, 2010

La pau sigui amb vosaltres, Anna. Que compti la intenció. Al bell mig d’una escapada a Marrakech pel Film Festival, m’he quedat amb les ganes d’acariciar el cabell canós de Jarmush. I com a alegria existencial: confirmat, adoraré fins a la mort Emir Kusturica. Abracem-nos fort. Marina. 09-12-2009

Christmas present

7 January, 2010

aha

1. Gwendolin
2. Yamamuki
3. Pseudopoeta pseudocinèfila
4. James’ fan!
5. Mirada enquadrada

La nariz

7 January, 2010

-Vos no podrías -dijo-. Vos pensás demasiado antes de hacer nada.
-Parto del principio de que la reflexión debe preceder a la acción, bobalina.
-Partís del principio -dijo la Maga-. Qué complicado. Vos sos como un testigo, sos el que va al museo y mira los cuadros. Quiero decir que los cuadros están ahí y vos en el museo, cerca y lejos al mismo tiempo. Yo soy un cuadro, Rocamadour es un cuadro. Etienne es un cuadro, esta pieza es un cuadro. Vos creés que estás en esta pieza pero no estás. Vos estás mirando la pieza, no estás en la pieza.

.

Rayuela, Julio Cortázar.

La cita de l’autista

7 January, 2010

aha2

Col·lisions, de Lluís Calvo. Nov. 2009
Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia (XXXVIII Edició dels Premis Octubre)

A la foscor

7 January, 2010

04-01-2010 18:07
Fem un In the Loop als Verdi aquesta setmana dins del programa d’activitats de la teva benvinguda al barri?

D’aniversaris

7 January, 2010

El dia 2 de gener de l’any passat estava volant cap al Marroc amb la intenció d’atrinxerar-m’hi. Passats set mesos d’incomptables moments surrealistes, vaig pair i vaig acceptar el que em vau oferir a la tornada. Dia 2 de gener de 2010. Escampada de mobles en un pis del carrer Nàpols. Em trasllado a una casa estranya amb gent desconeguda de ciutat. Però serà guai. La paret no-vermella ho assegura.

Pedofilic bird

7 January, 2010

berlin12
berlin11
berlin13

31 de desembre de 2009. Em tiro en trineu per una muntanya als afores nevats de Berlín.

Shalom

7 January, 2010

De:
Fecha: 03/03/2007 5:13:56
Para:
Asunto:

[...] Anna me ha escrito para decirme que me ha citado en su blog. Ni modo. Me invitó a un recital de poesía de la editorial que probablemente la publicará. No he podido asistir. La semana pasada me escribía: Este sábado voy a entrevistarlo. Le he pasado mi poemario. Creo que dirá que no le ha gustado nada y que tengo que aprender a leer antes de escribir. Este jueves me contaba que la entrevista estuvo genial. Inshalah uno de estos días te traduzco algo de lo que escribe. Creo que ya te lo he dicho pero en cualquier caso lo reitero: me siento feliz de haberla encontrado. Me reconforta el alma. A veces pienso que mi confianza es desmedida y que tal vez debería escribirle menos pero inmediatamente siento que no hay nada que temer y aunque lo hubiera. Por fin le he manifestado cierta incomodidad por algunos de sus comentarios positivos, aunque trato de encajarlos y ni modo, la sigo amando suceda lo que suceda.[...]

Abrazadotes

26 October, 2009

tarat

.

Per culpa d’aquest tarat de la foto ara m’ofego de projectes. Quina sort quan creuen en tu i t’empenten a cegues. Si em giro endarrere queden Seattle i Tànger, si miro justo al frente, un impuls renovador, kisses and light. La nit s’acaba amb una cançó del Jason: I drink in the tears of the lovers at the station, as they part I watch them from above. Is everyone I love, turning into a stranger. Are these strangers all becoming the ones I love. Goodbye forever once again, goodbye forever once again, I’m standing in the rain with my lovers and my friends. Singing goodbye forever once again. You and I made love between the train tracks and the graveyard. For just a couple hours you were mine. Now I watch the sky, it helps me forget your face, so I can touch your lips again for the first time. I keep all the embraces that once kept me warm, in a scrapbook I flip through sometimes. I get drunk on nostalgia, I tell myself this life’s been good. But so many pages are wrinkled and worn, the faces are fading away, just snapshots of graceful decay. And I can’t tell if I’m holding on to the things I should. The bent trunk of a tree, white flowers in the meadow, the path of each leaf dancing in the wind. Every star you see, each ripple in the river, whispers goodbye forever once again. We keep singing the refrain, even though the song will end. Goodbye forever once again. Doncs això.

Strange project #1

26 October, 2009

piscina1

Altres creacions “weird but nice”