.
Tot el calor perdut retorna a l’encreuament d’Enric Granados amb París i adéu, a reveure, bells amics morts, que la vida encara em bull de les puntes a l’arrel en desmesurades proporcions. La vida és tan immensa que t’agafo pel batec del coll i et proposo baixar al port bicicleta als peus a acomiadar-nos a contrallum dels turistes que no coneixem. Quina sort tenir uns quants vius que se’n recorden de les pors que calles i fan com si res i et fereixen els ulls XL amb dosis XXL d’amor. ¿Sents els crits silenciats sota el pont que he de construir amb el fang dels canells? Ja espero l’hivern dels trons i els paraigües trencats per l’huracà que sense saber-ho fa girar el meu nom. M’escrius des de l’illa en format breu Vaig a dormir que fins ara he estat al bar on treballa el meu home preferit i em moria de son però aguantava el tipo només per ell. Al final s´ha pogut escapar uns minuts i hem fet s´amor dins es bany. És patètic. Jo no volia això. Només volia dormir amb ell. Parell d’estranyes, no temeu, quan tornava cap als ceps les parets m’han parlat i m’han dit que els vagabunds han sortit per fi del pou.
De vegades no puc no imaginar com deuen ser els insectes que ara atrau el teu llit. Els turistes que no anem enlloc ens queda una paret d’enyor i el futur d’allò palpable. Així que l’embranzida de l’estiu és tan macabra que faig néixer branques salvatges per totes bandes. Una veu entusiasta, per exemple, travessa la nit de la plaça. Marxa, retorna, treu la llengua a l’aire, crida aquella frase traduïda del francès: enganxa’t les pigues, que volarem. D’un segon pis surt per atzar la cançó de l’ídol de les misèries: creo recordar que entonces dijiste algo me aleja de ti. I poc més, de camí a casa m’he posat a jugar amb un grup de guiris a endevinar amb mímica pel·lícules estrenades l’últim any i me les sabia totes menys una. Sí, sí, aquella.
.
D’entre tots els mons possibles, el més sincer. Les pestanyes salvatges banyades amb llum, les cuixes calentes cremant al frec, vestits de rebaixes volant al vent. La brisa de la matinada tensant la distància que ens separa i córrer fins que se’ns mori l’alè. Somriure encara que se’ns hagi quedat por entre les dents. I és que des que et conec que és com estiu. Des que estem junts que és com estiu. Tots els intents fracassats desemboquen en una pistola de joguina apuntant les parets estúpides que ens han deixat d’acollir. Guerra d’aigua als carrers del record i nostàlgia avall sense rems. Pigues a les galtes, refrescs de flors. Si m’haguéssis vingut a buscar al búnquer t’hagués dibuixat un paisatge guaíssim als palmells. Però ara una altra història amb més matins d’aquesta vida-batec que em segueix.
.
L’encontre inesperat amb una veu perduda de l’altra banda de l’Atlàntic em reté de caure. Emoció màxima al veure per sorpresa aquell que tant ens va acompanyar en el nostre periple folk de tè de préssec i khobz amb mel. Quina commoció saber que a l’explicar-t’ho el somriure et travessarà la pantalla i que em faré un nus mental amb Will Johnson i Jason Anderson i que te’n fotràs de mi i del meu accent castellà irrenunciable. Només per contemplar uns segons la brillantor dels teus ulls pixelats que em vaig omplir de valor i vaig acostar-m’hi, acabat el concert, per deixar-li anar Hey, I’m a friend of Oliver, you know, What The Heck Fest! i ell que va quedar atònit de trobar algú que conegués la gent de Seattle en aquell festival perdut per les muntanyes del Montseny i jo que només pensava amb lo bizarre de l’assumpte i amb la teva reacció a distància. Dos urras ben grans per les crostes que em vas esborrar i per la cançó que assegura que vas presentar com I wrote this song for Anna, a girl from Barcelona en un directe que ell va anar l’estiu passat. Que segueixi la pell de gallina dels cecs que em canten la falsa bellesa.
.
El padrastre de l’energumen, parafrasejant aquell mail viejuno, ha estat de les coses més maques que m’han passat mai; o la més maca, però en fi, no m’agrada concretar. Sempre arrastrant-te amb mi, com el cor fet amb dits del noi del concert d’ahir a Arbúcies. Que estoic, una hora ininterrompuda amb el batec dibuixat a l’aire. Vaig haver d’apropar-m’hi. Vaig haver de parlar-l’hi de tu i de les teves frases trastoca-ho tot. Has de ser valenta fins que no puguis més em va fer pujar a un avió el dia següent amb destí a una derrota feliç. Rohmer és a la Filmoteca per quan vulguis sentir l’estiu als ossos és l’alenada d’esperança al terror d’emigrar la semana que ve a l’origen de les coses, a l’ordre hipnòtic de les vinyes de la infància. El sol em neix a les venes si et sé amb mi, que lo sepas.
Quizá hubiera que decir algo más sobre eso, sobre el no escribir. Mucha gente me lo pregunta, yo me lo pregunto. Y preguntarme por qué no escribo inevitablemente desemboca en otra inquisición mucho más azorante: ¿por qué escribí? Al fin y al cabo, lo normal es leer. Mis respuestas favoritas son dos. Una, que mi poesía consistió -sin yo saberlo- en una tentativa de inventarme una identidad; inventada ya, y asumida, no me ocurre más aquello de apostarme entero en cada poema que me ponía a escribir, que era lo que me apasionaba. Otra, que todo fue una equivocación: yo creía que quería ser poeta, pero en el fondo quería ser poema.
.
Nota autobiogràfica de Las personas del verbo, Jaime Gil de Biedma
Más vale no hacerse ilusiones, la gente nada tiene que decirse, sólo se hablan de sus propias penas, está claro. Cada cual a lo suyo, la tierra para todos. Intentan deshacerse de su pena y pasársela a otro, en el momento del amor, pero no da resultado y, por mucho que hagan, la conservan entera, su pena y vuelven a empezar, intentan otra vez endosársela a alguien. Es usted muy guapa, señorita, van y dicen. Y reanudan la vida, hasta la próxima vez, en que volverán a probar el mismo truquillo. ¡Es usted guapísima, señorita!.
.
Viaje al fin de la noche, Louis-Ferdinand Céline
.
Els millors actors que podíem demanar, un equip de rodatge de catorze persones immillorable, una masia perduda a Serrat, quatre dies de vent oxigenat a la cara i un secret al darrere difícil d’oblidar. Que no, que aquest no és un curtmetratge sobre l’home postmodern, que no, que aquest curt no és dels que guanyen premis, que no, que no hi ha una trama que evolucioni ni un gir inesperat al final. Per primer cop he acceptat que no em ve de gust parlar de les preocupacions que em pertoquen per edat. I és que que la vida fa baixada només es pot explicar quan un es mira l’estat de les mans. Si em demanen la sinopsis diré Història de vells que s’abracen. A Miquel Cors i a tota la resta que ha fet possible l’última assignatura que em quedava per acabar la carrera.
