no caic, em tiro

: love anna, love

nocaicemtiro — Mon, 06 Sep 2010 22:07:33 +0000

Torna el Cuní, torna la normalitat. El pit no es decideix a créixer, l’ull esquerre continua estràbic, actuo impulsivament, em fan respecte els gossos, envejo la bondat dels meus pares, la televisió m’avorreix, perdo pinces del cabell a totes les cases, m’il·lusiono amb els detalls més estúpids, crec enormement en el valor de l’esforç i segueixo adorant l’hivern crepuscular, les infusions duerme bien, les rebeques de cotó i la manta del cèrvol quan es fa de nit i triguem vint minuts en escollir la pel·lícula. El Pau citava al seu llibre, aquell que s’obria amb un Entra, t’eperava, una frase de Beckett, Ser poeta és atrevir-se a fracassar com ningú ho ha fet mai abans. Doncs això. Curs vital 2010-2011. Que comenci l’espectacle.

Lleganyes

nocaicemtiro — Mon, 23 Aug 2010 12:06:56 +0000

And I’m crying for things
that I tell others to do without crying.
Regina Spektor
.

Havent datat la tercera setmana d’agost del 2010 com la cresta de la por, em continuo reconeixent al despertar, serena i a vessar de mi, de la de sempre, cafè amb llet en tassa gran i un somriure gratacel anem-a-conquerir-el-que-faci-falta. Bon sol, com et deia abans.

Olelé, olalà

nocaicemtiro — Mon, 16 Aug 2010 17:29:07 +0000

A l’estiu els pocs que van al cinema riuen quan no toca i a la platja la gent fa cua per tocar l’aigua. A sobre hi ha homes, pobres, que a les nits m’assalten amb la cita de la peli tontita aquella dels noms capicua i tot allò de la bona sort que acompanya als palíndroms. Pobrets, si sabessin del moment un shawarma amb tu és el millor que hi ha al carrer dels ovnis de les festes de Gràcia. Tres dies sense passar per sota d’un sostre. Tres dies arrastrant la previsible mort del Señoras y señores, con todos ustedes un espectáculo de luz, sonido y control de movimientos blau fluorescent amb bombolletes a la tapa. Vinga, germanes postisses, amb quatre lletres: beso en catalán, exploto.

Parla’m en francès

nocaicemtiro — Thu, 12 Aug 2010 17:32:35 +0000

J’étais sur la place ce jour-là. Personne peut oublier ce moment; c’était vraiment incroyable. Maintenant tu comprends l’émotion d’hier soir? Les différences entre ta vie et cet vidéo sont presque inexistantes. La fenêtre de ton coeur ouvert, le paysage de tes mains. La constellation sur ton visage. Les teves galtes plenes de pigues humanes.
.

Sírvame cinco balazos

nocaicemtiro — Tue, 03 Aug 2010 20:58:14 +0000

03-08-2010 22:38
No cal que m’agraeixis res, corambpotes.

Meravellós (adj.)

nocaicemtiro — Mon, 02 Aug 2010 13:05:46 +0000

- Eres muy salvaje y muy provinciana, hija mía.
Nada, Carmen Laforet
.

Inundeu-vos fins al coll, amigues de l’ànima, que és hora de tornar al vers. Refregar-me amb pàmpols, eriçar dins la clariana la pell de l’astre. El poble petit, els carrers estrets del centre, el terra empedrat, la plaça preferida quan baixa el sol, una àvia que és la meva somrient borrosa i tants altres impactes vells-nous d’aquestes vinyes verdes vora el mar. Nits Billy Wilder, matins Sarah Jaffe, estiu nudista de sorra fina omplint els forats d’aquest mini-cos celeste. Anticipar-me al destí, tancar fuites, memoritzar ja algunes frases outstanding per quan irrompis. Sht! Sht! El gos que es va colar per la porta entreoberta de la casa de la platja jeu al meu costat i me’l penso quedar.

Circus Space Rotterdam Circus

nocaicemtiro — Fri, 23 Jul 2010 20:03:57 +0000

.
Tot el calor perdut retorna a l’encreuament d’Enric Granados amb París i adéu, a reveure, bells amics morts, que la vida encara em bull de les puntes a l’arrel en desmesurades proporcions. La vida és tan immensa que t’agafo pel batec del coll i et proposo baixar al port bicicleta als peus a acomiadar-nos a contrallum dels turistes que no coneixem. Quina sort tenir uns quants vius que se’n recorden de les pors que calles i fan com si res i et fereixen els ulls XL amb dosis XXL d’amor. ¿Sents els crits silenciats sota el pont que he de construir amb el fang dels canells? Ja espero l’hivern dels trons i els paraigües trencats per l’huracà que sense saber-ho farà girar el meu nom. M’escrius des de l’illa en format breu Vaig a dormir que fins ara he estat al bar on treballa el meu home preferit i em moria de son però aguantava el tipo només per ell. Al final s´ha pogut escapar uns minuts i hem fet s´amor dins es bany. És patètic. Jo no volia això. Només volia dormir amb ell. Parell d’estranyes, no temeu, quan tornava cap als ceps les parets m’han parlat i m’han dit que els vagabunds han sortit per fi del pou.

Estupiditos

nocaicemtiro — Sat, 10 Jul 2010 13:02:16 +0000

De vegades no puc no imaginar com deuen ser els insectes que ara atrau el teu llit. Els turistes que no anem enlloc ens queda una paret d’enyor i el futur d’allò palpable. Així que l’embranzida de l’estiu és tan macabra que faig néixer branques salvatges per totes bandes. Una veu entusiasta, per exemple, travessa la nit de la plaça. Marxa, retorna, treu la llengua a l’aire, crida aquella frase traduïda del francès: enganxa’t les pigues, que volarem. D’un segon pis surt per atzar la cançó de l’ídol de les misèries: creo recordar que entonces dijiste algo me aleja de ti. I poc més, de camí a casa m’he posat a jugar amb un grup de guiris a endevinar amb mímica pel·lícules estrenades l’últim any i me les sabia totes menys una. Sí, sí, aquella.

Your favorite song

nocaicemtiro — Mon, 05 Jul 2010 12:29:02 +0000

I també n’hi ha muntanyes! I també n’hi ha cotxes! I també n’hi ha un abre! I també n’hi ha una grooooca!

Fins a la medul·la

nocaicemtiro — Sat, 03 Jul 2010 22:15:34 +0000

.
D’entre tots els mons possibles, el més sincer. Les pestanyes salvatges banyades amb llum, les cuixes calentes cremant al frec, vestits de rebaixes volant al vent. La brisa de la matinada tensant la distància que ens separa i córrer fins que se’ns mori l’alè. Somriure encara que se’ns hagi quedat por entre les dents. I és que des que et conec que és com estiu. Des que estem junts que és com estiu. Tots els intents fracassats desemboquen en una pistola de joguina apuntant les parets estúpides que ens han deixat d’acollir. Guerra d’aigua als carrers del record i nostàlgia avall sense rems. Pigues a les galtes, refrescs de flors. Si m’haguéssis vingut a buscar al búnquer t’hagués dibuixat un paisatge guaíssim als palmells. Però ara una altra història amb més matins d’aquesta vida-batec que em segueix.