Primer bany

.
El padrastre de l’energumen, parafrasejant aquell mail viejuno, ha estat de les coses més maques que m’han passat mai; o la més maca, però en fi, no m’agrada concretar. Sempre arrastrant-te amb mi, com el cor fet amb dits del noi del concert d’ahir a Arbúcies. Que estoic, una hora ininterrompuda amb el batec dibuixat a l’aire. Vaig haver d’apropar-m’hi. Vaig haver de parlar-l’hi de tu i de les teves frases trastoca-ho tot. Has de ser valenta fins que no puguis més em va fer pujar a un avió el dia següent amb destí a una derrota feliç. Rohmer és a la Filmoteca per quan vulguis sentir l’estiu als ossos és l’alenada d’esperança al terror d’emigrar la semana que ve a l’origen de les coses, a l’ordre hipnòtic de les vinyes de la infància. El sol em neix a les venes si et sé amb mi, que lo sepas.