Powerful

.
L’encontre inesperat amb una veu perduda de l’altra banda de l’Atlàntic em reté de caure. Emoció màxima al veure per sorpresa aquell que tant ens va acompanyar en el nostre periple folk de tè de préssec i khobz amb mel. Quina commoció saber que a l’explicar-t’ho el somriure et travessarà la pantalla i que em faré un nus mental amb Will Johnson i Jason Anderson i que te’n fotràs de mi i del meu accent castellà irrenunciable. Només per contemplar uns segons la brillantor dels teus ulls pixelats que em vaig omplir de valor i vaig acostar-m’hi, acabat el concert, per deixar-li anar Hey, I’m a friend of Oliver, you know, What The Heck Fest! i ell que va quedar atònit de trobar algú que conegués la gent de Seattle en aquell festival perdut per les muntanyes del Montseny i jo que només pensava amb lo bizarre de l’assumpte i amb la teva reacció a distància. Dos urras ben grans per les crostes que em vas esborrar i per la cançó que assegura que vas presentar com I wrote this song for Anna, a girl from Barcelona en un directe que ell va anar l’estiu passat. Que segueixi la pell de gallina dels cecs que em canten la falsa bellesa.