Estupiditos

.

De vegades no puc no imaginar com deuen ser els insectes que ara atrau el teu llit. Els turistes que no anem enlloc ens queda una paret d’enyor i el futur d’allò palpable. Així que l’embranzida de l’estiu és tan macabra que faig néixer branques salvatges per totes bandes. Una veu entusiasta, per exemple, travessa la nit de la plaça. Marxa, retorna, treu la llengua a l’aire, crida aquella frase traduïda del francès: enganxa’t les pigues, que volarem. D’un segon pis surt per atzar la cançó de l’ídol de les misèries: creo recordar que entonces dijiste algo me aleja de ti. I poc més, de camí a casa m’he posat a jugar amb un grup de guiris a endevinar amb mímica pel·lícules estrenades l’últim any i me les sabia totes menys una. Sí, sí, aquella.