Recepta mèdica

Quan dormo les parpelles es mouen com si respiressin. Crec que són alenades d’enyor de quan vaig ser feliç en aquella ciutat abandonada. M’he reincorporat a la civilització suaument. Ara dormo sola i no hi ha previsió de canvi de dinàmica. Ara creo coses, ara crec que puc aspirar a més que a ser un simple arbre. Si em pregunteu us diré que he tornat per quedar-me, que he comprès que s’han de fer arrels i posseir el màxim. Quantes mentides i quanta bogeria dissimulada. A l’ull esquerre no hi tinc una taca sinó un vers en àrab que em va escriure algú que em sé una nit d’entre setmana. Si t’hi acostes hi podràs llegir el secret, si t’hi acostes entendràs aquest entusiasme. Enyoro el que ja he viscut, però enyoro més encara el que he de viure i no arriba.

.